Bueno, mentres espere que arribe Clara a Perugia escric una entrada rapideta sobre la setmana passada i un poc de esta. Han sigut uns dies més bé acadèmics, sense viatges, però bueno, també especials d'una manera o atra.

He començat les classes de teatre. No és teatre pròpiament dit, és més com un taller de comunicació. El teatre són els dimarts i les divendres de 19:15 a 22:30 (un horari prou estrany). Primer, per iniciar, comencem a moure-mos com si estiguérem locos (seguint les instruccions dle mestres) i depsrés ja fem atres activitats. La primera classe hem jugat amb l'espai i amb la mirada. La segona classe hem jugat amb els gestos. Fem dinàmiques en grup, per parelles... se passa bé. No és de recitar o interpretar però va bé sobretot com a recurs didàctic.

Ja he acabat Metodi e Tecniche della Valutazione Scolastica i el examen el tinc el 25 de novembre. Estos dies he estat acabant de llegir, subratllant i fent esquemes dels quatre llibres que me entren pal examen (desitgeu-me sort!), però bueno, ho entenc tot i de moment tinc una idea general, falta aprofundir, però això vindrà después perquè estos dies van a ser de diversió en Clara!

Algunes coses a destacar:

El dijous 5 de novembre férem un sopar espanyol en els amics. Antonio de Saragossa, que estigué en Saragossa la setmana passà habia portat coses de menjar i volia que férem un sopar espanyol. Jo he contribuït fent tortilla en querailla! Antonio preparà paella de peix, fregí llonganisses, xoriços i botifarres que havia portat d'Espanya. Sopàrem en un parque i ho passàrem molt bé. A tots els agradà molt! (La tortilla volà en un moment :)  )

El dissabte fiu Skype en els cosins i després ixquí al centre (el oratge mos acompanyava) en Antonio, Elli, Lorenzo i Juliette. Anàrem a les escales de la Plaça 4 novembre. Després al bar Sahmrocks i jugàrem al futbolí i tornàrem a la plaça i vérem altres amics.

El diumenge per la nit cine. Vérem la pel·lícula de James Bond.

LES DOS  CAGADES:

1) He comprat crema en lloc de sabó de ducha. M'he donat conte quan ja havia reomplit la sabonera, damunt fa una olor que no m'agrà!

2) Ahir per la nit no duia clau i no ni havia ningú en casa. Quirdí a Pietro i no me'l agarrava ni me contestava al wasap. Donant per fet que Pietro no tenia bateria en el mòbil i que lo únic que podia fer era esperar, aní al Pakistaní del costat i comprí palomites pa acompanyar la espera. La bateria del mòbil se m'acaba. Les dotze i no venia ningú, aní a parlar en els veïns de dalt per si podien deixar-me connectar-me a Internet en un ordenador i parlar per facebook o lo que fóra. I en això que arribaren Pietro, Benedetto i Filippo. El héroe de la nit: ma mare! Quan arribí i no ni havia ningú li ho diguí i ella me demanà el mòbil de Pietro. Jo no esperava que fera res en ell (de fet jo havia quirdat a Pietro i no me'l agarrava).

Pietro i companyia estaven en un bar que no ni havia cobertura i,en un moment que ixqueren fora ma mare per casualitat provà a quirdar i li l'agarraren. Menos mal que Filippo parla espanyol i pugé comunicar-se. Aixina que gràcies a ma mare puguí entrar a casa! (sinó igual hagueren arribat a la una o un poc més tard).

Però no acaba ahí. Hui he eixit al portal a agranar la escala (que estava bruta de les palomites d'anit) i se m'ha tancat la porta de casa i jo no duia clau (òbviament pa eixir al portal no cal dur clau). I jo tocant al timbre i Pietro no m'auria (tenia els auriculars posats). Total que he estat cinc minuts esperant hasta que ha sentit el timbre. En fin, espere que no me torne a passar, per lo menos, en una temporà!

Que ve Clara! Ja contaré!