Cap de setmana .25.26,27/9

DIVENDRES NIT

La notte europea dei ricercatori! En molts locals de Perugia feien xarles. Jo volia anar a una sobre la lectura que feia un mestre de la facultat, però no trobí el local. En teoria tenia que estar en la Plazza Mateotti però jo no el viu i peguí quatre voltes a la plaça, misteris... En la pròpia façana del Palazzo de Priori projectaren un vídeo espectacular. Podeu vore-lo ací: www.youtube.com/watch?v=a72pRDS1cjw

Després m'he trobat amb Manon, Juliette i Anika i hem anat a un bar a prendre algo. Més tard s'han unit Lara, Dominik i un francés (no m'arrecorde del nom). De fet, tens que tindre molta memòria perquè cada dia coneixes nova gent i te tens que arrecordar de quatre coses:

1.Nom

2.D'on ve

3.Què estudia

4.Per on viu

I a vegaes mescle persones o pregunte lo que fa uns dies ja preguntí. Es un lio...

Problema del bar: se n'anàrem primer uns i després uns altres del grup. Jo li paguí a una camarera el suc de pinya que m'havia fet i després una atra camarera li féu pagar el suc als que quedaven. Tota,l que me tocà tornar al bar a aclarir-ho tot. Tornant a casa viu a Anna i estiguérem comentant com estava anat la universitat.

Dissabte

Dia molt tranquil. He anat a comprar, he posat la llavaora, he estudiat italià i li he donat classe de espanyol a Pietro (company de pis). Jo li ensenye espanyol i ell m'ajudarà corregint-me els apunts i la memòria de pràctiques. 

Per la nit aní en Pietro i Benedetto (els companys de pis) a per una pizza a la Botte que allí  només val 3€! Sopàrem en casa i després férem dos partides de Risk!

Diumenge

Excursió a Spoleto! Es un poble meravellós amb tendetes xicotetes,arcos, esglesies, places, llocs tranquils, natura al voltant, un castell i un pont/aqüeducte que és espectacular (el qual no dubtàrem en creuar) .Aní en Hannah, una alemana molt simpàtica que me recorda prou a la mare de Clara Miralles: es aventurera, li agrada fer esport, li agraden els idiomes... també vingué un altra alemana de nom Britta. Al ser els tres mano a mano mos cundí prou la visita i ho passàrem molt  bé. 

Primera setmana d'universitat

El dimarts comencí la universitat. La veritat és que no estava nerviós. Perquè?Potser perquè tinc la facultat al costat de casa, com de ma casa al auditori. I lo més pesat de anar a la universitat, pa mi, és la matinà i els 40 minuts de cotxe. Aixina que sense estos dos factors casi ni he notat que he començat la universitat. 

Dimarts de matí Geografia de 12 a 2. La classe molt antiga: escalonà, pupitres de madera i banquets, com si fora de fa cinquanta anys. Com no conec a ningú me sente en una fila esperant que algú s'assente al meu costat però va i una xica se senta a l'atra banda del banc, impedint així que algú se posara al mig. mal comencem. El mestre parla prou espaiet i l'entenc perfectament, ara les diapositives les fa en fondo verd, lo qual dificulta la visió (desde  luego qué poca idea que té el mestre pa fer presentacions) i la seua intervenció, bàsicament ,es de llegir les diapositives. Menos mal que m'agrada la geografia!

Per la vesprada de 4 a 7 (si,tres hores, menos mal que férem descanso) Metodi e tecniche della valutazione scolastica. Esta assignatura m'ha encantat. El mestre en lloc de llegir les diapositives (de fet no ne gasta), fa que entre tots els alumnes anem arribant a lo que ens vol ensenyar. Com hem d'avaluar els alumnes? Perquè els alumnes estan constantment avaluant-se i els mestres no tenen cap tipus d'avaluació? Com es podrien avaluar? A estes preguntes anirem contestant a lo llarg del curs. És molt interessant. Ací ja tinguí més picardia i me senti al costat de una, que encara que no parlàrem casi, ja tenia algú al costat.

El dimarts per la nit aní al Alpha Ville Tandem. Un bar on es poden parlar molt idiomes. Quan arribes allí agafes una pegatina del teu país (ni han de molts països) i te l' apegues i axina els atres saben d'on eres. Allí sempre trobe coneguts del curs d'idioma o del coro i parlem. Coneguí a tres italians i estiguí palrant amb dos alemanes del curs d'idioma (Hannah i Luisa) i una austríaca que parla 7 idomes: alemà, italià, francés, espanyol, català, rus i turc. El català i el espanyol els parla prou bé perquè estigué sis mesos en Barcelona. També viu a Anna la de Tarragona, no molt contenta d'haver de dur la bandera d'Espanya, vist que no ni havien de Catalunya :)

El dimecres més classes: de 9 a 11 geografia i de 13 a 16 MTVS. Les mateixes d'ahir, de fet, no tinc més, la resta són pràctiques que començaré a partir d'octubre! Ahir noves aules, pitjors encara. Són caires que tenen en un braç una tauleta xicoteta!Damunt en la part dreta i jo com sóc zurdo... Però espera que no ni ha pissarra, s'escriu en paper de mantel! Jo me moria de risa! I mos queixem en Espanya... Ja tinc companyes de classe. En MTVS dos xiques majors una té fills i tot, són molt amables i ja férem una activitat grupal i tot i treballàrem molt bé. En geografia, una que se diu Valentina. Xics en classe som poquets, mos podem contar en els dits de una mà! A les 18:30 a coro, ja tenim tres cançons assajades. 

El dijous geografia i ja he acabat la setmana. Per la vesprada deures i comprar. Per la nit aní a casa d'un polaco que organitzava una festa . Allí ni havia gent que coneixia del curs d'idiomes: Juliette x2, Hannah i atres que no recorde el nom. També un espanyol Javier, un italià Lorenzo i una neerlandesa Lara que m'ensenyà a jugar a la escoba en la baralla italiana. Ho passàrem bé.

I bueno, esta ha sigut la setmana. 

Curs d'italià

El curs d'italià ha acabat hui. La veritat és que m'ha vingut molt bé per a millorar la llengua abans de començar les classes. Hem fet tres hores de classe cada dia durant 15 dies: gramàtica, ascolti (listening), lectures, oral,  pel·lícules... També hem fet dos activitats extraescolars.

Una fon "La cazza del tesoro" per Perugia. Teníem proves com completar dibuixos de la font de la plaça, buscar una cafeteria i apuntar el preu del café, mirar quan val la pizza Perugina en una pizzeria, preguntar en una peluqueria el color preferit de tinte de les dones italianes... Lo mal és que me tocà fer-ho en dos espanyoles i una alemana. Les dos espanyoles no pronunciaren ni una en italià, menos mal que estava la alemana i parí en italià en ella. Desde luego els espanyols d'ací són lo pitjor, La majoria d'ells van en una secta que seran vora 60 i no se mesclen en atra gent, fan festes pa espanyols i el italià el gasten lo justet. La veritat és que pa d'això jo me quede en Espanya.Açò ho he comentat en atres esapnyols que, com jo, s'han juntat en gent d'atres paisos i estem millorant l'italià, l'anglés així com coneguem altres cultures.

L'altra activitat fon anar d'excursió a la fábrica de Chocolate la Perugina. Ací en Perugia ni ha una xocolatina molt bona que se diu Bacio i en esta fàbrica és on la fabriquen, però a més a més, en la fàbrica fan el xocolate Crunch, el Nestlé i el Kit Kat negre. Primer vérem un poc sobre la història del xocolate i com se fa, després tinguérem una degustació (arrasàrem , que bo que estava!) i per últim entràrem a la fàbrica pa vore com feien el xocolate. és tot molt automàtic però està molt guai vore com se va fent, van totes les xocolatines en tirera per les cintes...

(les fotos són d'Internet perquè no tenia mòbil i no en puguí fer)

I bé, hui he fet l'examen d'italià que m'ha eixit prou bé i segurament en octubre m'apunte al curs de B2 per a seguir aprenent.

Cap de setmana 18-20 setembre

El divendres vam eixir a la famosa plaça 4 novembre i estiguérem allí parlant. M'he enterat de coses molt curioses d'Alemania. Per exemple,és molt curiós que en Alemania quan cumpleixes 18 anys te'n vas a viure ja a soles i ja vas a la teua marxa. A més a més, en la universitat no fas una carrera sinó com dos. Per exemple Frederika fa Francés i Musicologia, Max fa Italià i Química... és un poc estrany. També és curiós que quan cumpleixes 18 anys ja te'n vas a viure a soles i ja vas a la teua marxa com si fores un adult encara que depens econòmicament dels teus pares. Eixa nit ja mos despedirem d ela mitad d ela colla: Lize, Marie, Max, Anne, David i Ben se'n anaven al endemà de matí.

(la qualitat de la càmera no és molt bona)

El dissabte nit era la Notte Museo. Primer encomanàrme unes pizzes per 3€ i se les menjàrem en els esclaons d ela plaça. Després, anàrem a vore un museu d'arqueologia molt gran. Ni havia una sala prou fosca que se sentIa un ruido estrany i entre que era de nit no ni havia ningú més en el museu donava un poc de cague... Però estigué bé! Després anàrem a un carrer on ni han unes vistes molt boniques de Perugia i estiguérem allí un ratet i ja mos despedirem: Judith, Aaron i Lisy.

Diumenge matí he anat a misa i a dinar a la residència Agrària que està un poc lluny. I les tres vesprades del cap de setmana he estat estudiant italià que tinc el dilluns tinc el examen del B1+.

Han sigut tres setmanes molt intenses i hem fet molta amistat. És trist dir-los adéu però al mateix temps és alegria haver-los pogut conéixer i compartir tants moments. Cadascú parteix a ciutats diferents i ací hem quedat només 4. No obstant això estic content perquè si en tres semanes he pogut fer tantes amistats, encara queda molt de temps per fer-ne de noves. A més a més, he conegut gent del curs d'idioma i de la mensa: espanyols, brasilenys, més alemans, austriacs, francesos...

I la setmana que ve, comença ja la universitat!


Perugia Gang:

Sopar cultural

El dijous per la nit organitzàrem un sopar cultural. Cadascú havia de preparar un plat típic del seu lloc d'origen i ens juntàvem tots en l'ostello della giuventù per sopar. Jo per primera vegà en la història fiu una tortilla en querailla que, després de prou entrebancs cuinant-la, m'ixqué molt bé! Estic molt satisfet! El sopar estigué molt bé i el menjar boníssim!Després estiguérem en al terrassa del ostello parlant i escoltant música. Una nit molt divertida!

Espaguetis, ensalà, ensaladilla, torraetes, llonganises, ratatouille, creïlles fregides, menjars indescriptibles però molt bons...

Cap de setmana

Dissabte

Excursió a Orvieto, situada a dos hores en tren però val la pena visitar-la. és una ciutat xicoteta però amb molt d'encant. Té un duomo grandíssim i increïble i , a més a més, la ciutat està construïda sobre una gran roca. Té una ciutat subterrània de més de mil anys però no poguérem entrar perquè no teníem temps.

El camí de tornar fou molt divertit .En front de mi se sentaren dos germans: la germana major tindria uns dihuit anys i el xicotet set. Què gracia! Mos parlava i mos preguntava d'on érem i estiguérem parlant gran part del trajecte! Ah, per cert en unes setmanes començaré les pràctiques en una escola. Què ganes!

Diumenge

Excursió a Arezzo. Vos sona el nom? És la ciutat del inventor del pentagrama i la notació musical moderna: Guido d'Arezzo. Tanmateix, no viu res relacionat en ell per la ciutat, llàstima.

La ciutat és gran però els monuments estan concentrats en una zona. Malgrat alguns inconvenients com la pluja o que alguns llocs estaven tancats perquè era diumenge, la excursió fou tot un èxit. La plaça central és medieval i, a més  a més, té molts escuts penjats per les parets. Les esglésies són monumentals, és curiós com en tots els pobles on he estat hi ha esglésies que sembren catedrals i això que estan en pobles corrents. Vidrieres, pintures, escultures, orgues... 

Després de l'excursió anàrem a sopar a casa de Aron i Ben. Ells prepararen macarrons en una salsa de calabacín i ensalà completíssima. I estiguérem allí un ratet passant-ho bé.

Ho sent no tinc fotos perquè perdí el mòbil el divendres (cas apart) però les agafe d'Internet o potser li demanaré a Bjanka que me'n passe algunes.

Ma casa

Bueno, hui vos ensenyaré com és ma casa:

El meu quarto

Que ningú s'asuste en vore un llit sense matalap. Resulta que lo que en teoria anava a ser un llit de matrimoni eren dos llits de uno junts. Problemes: el sumier és molt roín i el llit no és prou llarg i té una madera en la punta que impedeix estirar els peus més enllà dels límits.

Solució: fiquí dos matalaps en un sumier, aixina no note els molls del sumier, la madera se queda baixeta i puc estirar els peus i estic més alt com solc estar en casa. :)


La resta de la casa:
Cuina (que està junta en el comedor)

 Comedor

Llavador

Vàter

També tinc una terrassa gran que comunica en el meu quarto i en el comedor.


I per últim.... la gosseta Cannella!

La Mensa

Tots els dies vaig a dinar a la Mensa. M'agrada molt dinar allí perquè fan bon menjar, jo no tinc que fer-me el dinar i no és car. Hi ha diversos primers plats, segons i acompanyaments, Segons lo que tries pagues una cosa o altra:

Pa+postre+primer plat+ acompanyament+beguda = 2€
Pa+postre+segon plat+ acompanyament+beguda = 3€
Pa+postre+primer plat+segon plat+ acompanyament+beguda = 4'50€

Segons la fam que tinga i l que ni haja faig un combinació o altra. El cas és que pa anar a estes menses ho tens que tindre tot estudiat perquè:

-Segon plat se pot intercanviar per una ensalà gran
-El postre se pot canviar per un acompanyament o viceversa
-El acompanyament pot canviar-se per una ensalà xicoteta

En fin, que ni ha que tindre-ho clar pa poder agarrar bé el dinar.

Ací vos dixe alguns dinars:

Un dia normal

De matí no tinc hora per a alçar-me però intente que no se faça molt tard. Desdejune,me dutxe, etc. i faig altres tasques: netejar vàter,reorganitzar habitació... A les 12:30 vaig a la mensa a dinar i dine o bé en el gang alemà o en Anna la catalana i altres espanyols: Yara, Vanessa,Carlos i Marina.

Després se n'anem a classe de 2 a 5 (fem un descans entre mig), torne a casa, berene i faig els devers i ja depén del dia tinc una cosa o atra. Els dilluns i dimecres vaig a coro. La veritat és que està molt bé. De moment som poquets (15) però anirà apuntant-se més gen. M'han posat de tenor. El director és molt professional (ha estudiat cant)  i tenim un pianista a banda. Anem prou ràpid i ni ha molt de nivell, ni ha gent que canta com òpera, m'anirà molt bé!

Normalment sope en casa (bueno, hui me'n vaig a la pizzeria en la gang ), i per al nit isc un ratet: o ve m'acoste a l'ostello o bé al plaça 4 de novembre, però com a molt tard hasta les 12.

CAP DE SETMANA

Bueno, aquest cap de setmana ha anat la mar de bé!

Divendres.

Després de classe m'he n'he anat al piso. He tingut que fer dos viatges per portar tot el equipatge. Els company són  molt simpàtics. S'anomenen Bendetto i Pietro, són germans i vénen de Sicília. Tenen una gosseta que se diu Cannella (pròximament foto). M'han ensenyat la casa i m'he posat  a obrir maletes i ordenar coses. De sobte, em pregunten si volia sopar en ells, m'havien preparat sopar! Que gentils per la seua part! Sopàrem i després me'n aní en el "gang" (així és com s' anomenem) a fer-me un gelat i seure en les escales de la plaça 4 novembre. Bé, el gang està compost per:

Alemans: Isabel, Frederika, Lizy, Anne, Aaron, Max, Ben, David

Belgues: Marie, Lize

Sueca:Bjanka

Espanyol: Jo :)

Ací tinc una foto on estem tots sopant el dijous per la nit, en un buffet libre:

 Començant per mi i seguint la u: Ben, Anne, Marie, Lizy,Bjanka, Judith, Aaron, Max, David, Lize i Frederika

Dissabte

De matí continuí possant-ho tot en orden,netegí i aní a dinar a la mensa d'Agrària (puix  que a la que vaig normalment tanquen els dissabtes) està a vint-i-cinc minuts a peu, però és preferible anar que fer el dinar :) . Després aní al supermercat a comprar menjar i per la vesprà fiu tots els deures d'italià del cap de setmana. Després aní en Benedetto, Cannella i Laura (la novia de Bendetto) a comprar a un centre comercial dels afores i a fer-me una copia de la clau de casa (que no tenia), i ja sopí en els companys de pis (encarregàrem una pizza) i jugàrem al Risk, que resulta que a ells els encanta com a mi. S'ho passàrem molt bé.

Diumenge

D'excursió en la Gang al lago Trasimeno. Llàstima que se m'oblidara el banyador perquè feia un oratge molt bo que apetia banyar-se. Estiguérem xarrant, passejant... Passàrem el dia molt bé.Per anar agarrarem el minimetrò, que són vagonets xicotets on caben deu persones que van sense conductor per una via sense baranes (com una muntanya rusa), està molt guay! I després agafar un tren.

Per la vesprà-nit fiu el début de cuiner: merlusa i calamars. M'ixqueren molt bé pa ser la primera vegà (res cremat, tot feia bon gust, no confundí el Fairi en el oli...) i després pa rematar el cap de setmana aní al cinema al carrer.

Una Perugia amazònica

Perugia té moltes coses sorprenents, una de tantes, és que al estar en una muntanya, a uns passos de la ciutat, trobes la natura. Això m'ha passat a mi, que, passejant passejant, vaig topar-me amb aquest paisatge. I pensar que només està a mig minut de la Università  per Stranieri...