l'ostello della gioventù

Fins al 4 de setembre estaré en aquest hostal. La gent d'ací és molt agradable. He conegut gent de molts països: Alemanya, Estònia, Suècia, Mèxic... I he fet amistat en moltes d'aquestes persones.

L'ostello disposa d'una sala wi-fi (la única que té wi-fi de l'hotel) amb taules i cadires. Està sala la utilitze per a parlar per Skype, a pesar del jaleo que ni ha (però quin remei) , per a parlar i llegir el wasapp i per a estudiar italià. Al fons de la sala hi ha una terrassa, amb uns sillonets, molt acollidora amb unes vistes magnifiques cap a la catedral de San Domenico i San Pietro. En aquesta terrassa vaig passar un moment molt agradable fa dos dies parlant amb Judith, Dimitri, Isa i Bianca, alguns dels amics que he conegut. Vam eixir a la terrassa a mitjana vesprà i allí se mos féu de nit. Entre ells parlaven en  anglés, que jo, a pesar d'estar-lo estudiant, no em puc comparar al seu nivell, a ratets en italià ( el qual me resulta més fàcil d'entendre i de parlar) i en Judith (una xica alemana que estigué un any d'intercanvi a Uruguai) en espanyol.

També hi ha una sala plena de llibres i un piano, però aquesta sala és fosca i poc acollidora. A més a més sol estar buida. Per això no la freqüente molt. L'hostal també disposa d'una cuina amb taules, banquetes, neveres, estris de cuina, etc. La veritat és que el fet de compartir coberts i gots me donava un poc de fàstic, sobretot perquè de net té poc, però ja m'he acostumat i fins i tot m'he fet un amagatall secret en la cuina on guarde els coberts pa que només els gaste jo :).Ah, per cert,lo més lios de la cuina i en general d'Itàlia, és que el contenedor groc és de paper i el blau de vidre i plàstic. Me mareja una animalà i en lo que a mi m'agrada reciclar...

En la planta alta estan les habitacions de 4 i els banys. Durant els tres primers dies he compartit habitació amb un mexicà i un estoni molt simpàtics que han facilitat molt la convivència. Hui ja se n'han anat, l'estoni perquè només venia de passera a recordar vells moments (va fer ací l'Eramus fa uns anys) i el mexicà ja ha trobat casa on quedar-se. Hui ha aparegut un home major que no s'entera de res i que se dixa la clau dins del quarto quan ja li he explicat trenta vegaes que sinó agarra la clau no pot entrar al quarto, però és que li ho dic i se la deixa allí dins (vale, jo la primera vegà que entrí al quarto me la deixí dins, però escarmentí i ja la duc raere com una part més del cos). Bueno, pues ixe company no s'entera molt. A més a més, s'ha quedat parat al mig del quarto sense fer res un bon rato. Dóna un poc de por, però jo m'ho prenc a la risa,ara sí, el ordenador me'l fique en la taquilla , no siga cosa que...

El servei personal de l'hostal és d'allò més agradable. Qualsevol cosa t'ajuden. Personalment, me fa gràcia una auela que fa vida en el hostal. A qualsevol hora que passes per la recepció,  eixa dona està allí de continuo o xarrant, o llegint el diari, o renegant a algú (incluït el personal).

L'hostal tanca de 11 a 15 pa netejar (el quarto des de luego no perquè cada vegà ni ha més pols, però els vàters i la cuina sí). Mentrestant, aprofite per a visitar Perugia i fer tràmits: comprar una targeta de mòbil italiana, anar a Relacions Internacionals...  A més a mes, com que ara he començat el curs d'Italià tinc el matí més entretingut.

De moment sobrevisc menjant de les provisions que me deixà ma mare. Fins que no arribe a la casa definitiva no crec que mamprenga a cuinar. I bueno, en açò acaba la descripció de l'ostello. Qui vulga saber més que visite la web: http://www.ostello.perugia.it/

Vistes de la terrassa: